Història

Engrunes neix l’any 1982 i es constitueix legalment en forma jurídica de Fundació el 1986, amb l’objectiu de donar feina i suport a les persones desfavorides amb problemes sòciolaborals, a l’entorn d’Esplugues de Llobregat, fruit d’una resposta a la crisis estructural que es dóna al Baix Llobregat.

Els inicis se situen a Esplugues de Llobregat a l’entorn del grup d’origen eclesiàstic, que dóna suport a persones sense sostre per tal de reinserir-les socialment. L’activitat econòmica dominant era la gestió de residus, amb l’objectiu de l’aprofitament de materials i la reutilització d’objectes de segona mà. Es treballava en condicions de salubritat i seguretat limitades, i amb una gestió econòmica basada en la remuneració per hores de feina, per garantir les necessitats bàsiques dels treballadors sense contracte laboral. L’any 1992, Engrunes comença a fer contractes de treball, tant als professionals com a les persones que estaven realitzant el procés d’inserció.

Fruit de l’evolució de l’organització, la Fundació Engrunes ja compta amb una estructura vertical controlada per un Patronat el qual garantitza la reinversió del 100% dels beneficis.

El 1994 marca l’ampliació territorial d’Engrunes mitjançant el contracte de recollida selectiva, emmagatzematge i transport de residus a Sant Cugat, amb un total de 24 nous llocs de treball, atorgats mitjançant concurs amb clàusules socials.

L’any 1996, amb l’elaboració del primer Pla Estratègic, s’acorda de no continuar depenent de subvencions públiques i s’avoca en la recerca de feina. Per aquest motiu es demana a l’administració pública que en els seus plecs de contractació incorporin clàusules socials, ja que, la millor motivació per als usuaris es oferir-los un contracte de treball. Aquest contracte és l’eina que, encara avui segueix sent la millor motivació amb la possibilitat d'accés a una ocupació normalitzada. Això, suposa la concessió als usuaris de drets bàsics de ciutadania com a: Ingressos econòmics, autonomia, millora de la seva autoestima i dignitat, adquisició d'hàbits i actituds, formació i capacitació, per a la seva posterior sortida al mercat ordinari en condicions d'igualtat com la resta de treballadors/es.

Masia el Comarquinal. Als orígens d’Engrunes, es feien feines de tota mena, com ara cultivar la terra.

Al 1997 Engrunes, amb una situació econòmica molt precària, amb uns deutes molt importants amb la Seguretat Social, Hisenda i fins i tot als mateixos treballadors. Malgrat això, ho arrisca tot per entrar en el sector de la Construcció, en l’activitat de rehabilitació i manteniment d’habitatges.

Entrar a la Construcció va ser un dels passos més importants que avui encara agraïm, ja que, si no ho haguéssim aconseguit, Engrunes possiblement avui no existiria.

En una segona etapa, Engrunes després de l’expropiació de les naus de lloguer que tenia a Esplugues, ven la “Masia el Comarquinal” i es trasllada a Barcelona, a la Zona Franca de Barcelona.

Malgrat les noves instal·lacions i ampliació d’activitats econòmiques, Engrunes també és expropiada per la Fira de Barcelona, que, mitjançant un contracte de permuta es torna a traslladar a unes naus situades a la Via Trajana al districte de Sant Martí. Aquesta, no va ser executada i aleshores La Fira de Barcelona indemnitza a la Fundació. Del capital aconseguit més la constitució d’una hipoteca, permet que la Fundació compri les instal·lacions actuals a Montcada i Reixac.
 

Canvi d’ubicació a Montcada i Reixac, una nau amb unes condicions molt més apropiades.

Aquesta ampliació geogràfica marcarà el rumb de l’organització fins a la localització actual, a cavall entre la ciutat de Barcelona i el Vallès, a Montcada i Reixac. El canvi d’ubicació es fa efectiu a la tardor del 2006 amb el trasllat de les àrees de Gestió de Residus i Serveis, Rehabilitació i Manteniment, Direcció i Àrea social.

Aquesta evolució patrimonial de la Fundació ha estat una mostra del creixement i consolidació, passant per una primera etapa de lloguer d’instal·lacions claus, on els beneficis han estat invertits progressivament en l’obtenció d’immobilitzat. Aquest procés assoleix l’última etapa al 2006, amb la compra de les noves naus a Montcada i Reixac.

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 27/2002 de 20 de desembre, sobre les mesures legislatives per regular les empreses d’inserció sòciolaboral, s’ha establert un nou marc legal per tal que les empreses puguin anomenar-se d’inserció. Aquestes, han d’estar constituïdes sota la forma jurídica de cooperatives o societats mercantils. Fundació Engrunes s’ha constituït per aquest fi i tenint el 100% de les participacions socials, l’empresa “Engrunes, Recuperació i Manteniment, Empresa d’inserció, Societat Limitada Unipersonal”.

Per tal de donar compliment a la Llei abans indicada, Fundació Engrunes a partir del 15 de juliol de 2008 ha anat traspassant activitats i subrogant els treballadors a la nova societat “Engrunes Recuperació i Manteniment, Empresa d’Inserció, Societat Limitada Unipersonal”.

Engrunes Recuperació i Manteniment, Empresa d’Inserció, Societat Limitada Unipersonal, està administrada i gestionada per les mateixes persones de la Fundació Engrunes. Els equips, maquinàries, eines i materials, són els mateixos, i l’experiència de treball i objecte social que s’aporta és el mateix que té Fundació Engrunes, ja que estem davant d’un senzill canvi de forma jurídica però mantenint inalterables els recursos humans i els medis productius existents.

En els seus 27 d’anys d’existència, la Fundació Engrunes ha esdevingut un puntal en la lluita contra l’exclusió social a Catalunya mitjançant l’activitat econòmica. En data d’avui, es configura com la primera entitat social d’inserció sòciolaboral catalana a nivell de facturació i nombre de treballadors.
 

Les persones, la base d’Engrunes. En aquesta imatge s’hi veuen algunes de les primeres.