XARXES EN LES QUE PARTICIPEM

A Engrunes tenim una participació molt activa a través de les diferents xarxes que treballen per a la inserció sòciolaboral amb les quals:

  • Participem en la lluita per aconseguir millorar el marc legal que tenim les empreses d'inserció per tal que donin solucions i ajudin a superar les dificultats de les entitats d'inserció social i laboral i dels treballadors en inserció.
  • Demanem mesures de suport, de foment i clàusules socials als contractes públics per part de l'Administració Catalana.

Aquestes xarxes són:

 

Asociación Española de Recuperadores de la Economía Social y Solidaria (AERESS)

A la Fundació Engrunes varem ser fundadors d’aquesta associació i en vam assumir la presidència durant molts anys. Al cap d’uns anys vam deixar de participar-hi per apostar per Catalunya a través d’AIRES (actualment FEICAT) i donar pas a les noves generacions.

AERESS és una associació constituïda en 1994, la qual agrupa a l'actualitat a 31 entitats, distribuïdes per tota la geografia espanyola. Totes elles tenen en comú que actuen en activitats relacionades amb la protecció del medi ambient i la inserció sòciolaboral.

AERESS aglutina diferents iniciatives d'autoocupació, tallers ocupacionals, processos d'inserció, formació i educació mediambiental.

L’activitat d’aquestes entitats se centra en la recollida, classificació, manipulació i venda d'objectes i materials procedents dels residus sòlids urbans, i principalment de recollides denominades especials.


 

Associació FEICAT Empreses d'Inserció de Catalunya.

FEICAT es constitueix l’any 2008, com una estructura de Segon Grau, que està formada per 36 empreses inscrites al registre d’empreses d’inserció del Departament de Treball i que té representativitat en tot el territori de Catalunya.

La seva missió és: Crear i impulsar la cultura de les Empreses d'Inserció com a instrument de lluita contra l'exclusió social a Catalunya, contribuint a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, des de la realitat dels diferents territoris, mitjançant el recolzament a la creació d’Empreses d’Inserció, en el marc de l’economia social i solidària.

Aquesta associació ha nascut fruit del treball conjunt de les dues plataformes sectorials representatives:

ACEI (Associació Coordinadora Catalana d’Empreses d’Inserció) i AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya), abans ACERESS (Associació Catalana de Recuperadors d’Economia Solidària, de la qual en vam ser fundadors a l’any 1996. A partir de la sortida d’AERESS, es va acordar que calia crear una xarxa territorial per unir forces per accedir a subvencions. Aquesta associació estava formada per 14 empreses d’inserció d’economia social i actuava en l’àmbit de Catalunya. Amb el temps es va començar a parlar d’empreses d’inserció i ACERESS es va convertir en AIRES, xarxa associativa per a empreses d’inserció en la que formaven part trenta-dues entitats repartides per catorze comarques catalanes).

 


 

 

Federació d’Associacions Empresarials d'Empreses d'Inserció (FAEDEI)

FAEDEI és la Federació d'associacions d'empreses d’inserció de les diferents comunitats de l'Estat Espanyol, abans era la FEEDEI (Federació Espanyola d’Empreses d’Inserció).

En l'actualitat, reunim més de 200 empreses d'inserció que generen unes 3.000 ocupacions dirigides a persones amb dificultats d'accés al mercat de treball.

Representem els interessos econòmics, socials i empresarials de les associacions associades davant les Administracions, les organitzacions públiques i privades així com els agents socials.

Fomentem el desenvolupament de les empreses d'inserció.

Defensem els interessos de les persones en situació de risc d'exclusió social a través de la inserció social i laboral.


 

Re-Use and Recycling European Union Social Enterprises (RREUSE).

RREUSE, és la federació europea d'entitats socials de reutilització i reciclatge. Reuneix a 19 xarxes nacionals o regionals en 10 països de la UE, i té una doble missió:

Federar, representar i desenvolupar les entitats socials que treballen en el camp de la reducció de residus, la reutilització i el reciclatge així com promoure tant els objectius socials com mediambientals del sector a Europa, exercint com a lobby en les institucions europees.

Coordinar la gestió de projectes europeus entre els diferents membres de la xarxa i desenvolupar un diàleg tècnic entre les xarxes nacionals per a intercanviar i promoure les millors pràctiques per tota Europa.



 

Xarxa d'Economia Solidària.

Xarxa de defensa d’un model socioeconòmic solidari amb 53 entitats associades, articula les dinàmiques del Fòrum Social Mundial, organitza jornades i edita eines de comunicació per difondre els valors i relació amb els moviments socials.


 

Grup de Pobresa del Consell de Benestar Social del Ajuntament de Barcelona

El Consell Municipal de Benestar Social és l’espai de participació de les organitzacions socials en el procés de propostes d’elaboració de polítiques de benestar a la ciutat. Funciona de manera quotidiana sobre la base de Grups de Treball de caràcter temàtic.

El Grup de Pobresa ha estat l’espai consultiu i participatiu que històricament ha vetllat per promoure polítiques socials d’acció contra la pobresa en el si de l’Ajuntament de Barcelona. El grup fou en el seu moment promotor del Pla Municipal per a la Inclusió Social, i ara ho és del Programa d’Acció contra la Pobresa. En relació a aquest, el Grup ha definit un conjunt d’orientacions, de les que se’n destaquen les següents:

L’objectiu d’eradicar la pobresa ha de ser un element central de les polítiques socials, de manera que hi conflueixin, en clau integral, diferents eixos temàtics (acció social, educació, inserció laboral, salut, habitatge).
Una política de pobresa s’ha de dotar d’accions específiques d’inserció social i laboral per a aquelles persones en situacions d’exclusió i pobresa extremes, així com també d’accions complementàries orientades a intervenir sobre les situacions de crisi temporal que puguin passar les persones i les famílies.

Les polítiques contra la pobresa són, en molts casos, supramunicipal, per tant, s’ha de contemplar la necessària cooperació amb altres nivells de l’Administració, on l’Ajuntament actuï com a portaveu de les necessitats detectades dins el marc local. D’altra banda, una política municipal contra la pobresa requereix una intensa cooperació social, mobilitzant els recursos, els coneixements i les capacitats de cada operador d’intervenció a la ciutat.



 
Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona.

La Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona es constitueix amb la missió de propiciar un marc idoni per compartir, ampliar i reorientar l’estratègia d'inclusió sociolaboral a la ciutat de Barcelona. Els objectius són els següents:
Impulsar un espai de treball des del qual definir models i estratègies d'intervenció envers la inserció laboral de les persones amb més dificultats

Compartir els coneixement, identificar les bones pràctiques i impulsar accions innovadores.

Ampliar i optimitzar la capacitat dels recursos existents: millorant els sistemes d'informació i els circuits d'atenció i derivació de les persones, incrementant l'agilitat en les respostes, potenciant intercanvis que facin més visible i eficaç la nostra acció col·lectiva.


 

Grup d'Inserció Sociolaboral del Ajuntament de Sant Cugat del Vallès


 


Xarxa Sense Sostre de Barcelona.

La xarxa d’atenció a persones sense sostre, que es va presentar públicament l’abril de l’any 2006. Aquesta, pretén enfortir la capacitat d'organització de la ciutat per acompanyar a persones sense sostre en un procés de recuperació de la màxima autonomia personal. Incentivar la detecció i vinculació d’aquestes persones als recursos existents establint i ampliant el treball conjunt així com la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials.

Objectius:

  • Aprofitar tot el potencial de coneixement i percepció per millorar l'orientació i l'eficàcia de les respostes, analitzant la situació actual, identificant buits i proposant noves alternatives.
  • Promoure els abordatges més integrats, des de la cooperació entre serveis i recursos, acordant criteris d'intervenció i coordinant itineraris personalitzats d'inclusió que garanteixin l’accés a serveis i recursos amb igualtat de drets.
  • Donar impuls a la innovació i millorar les formes d'intervenció.
  • Garantir la coordinació amb la resta de xarxes d'atenció i protecció (sanitària, laboral, seguretat...) assegurant la implicació de les mateixes en el procés d'atenció i millora de la situació.
  • Sensibilitzar i donar a conèixer a la població en general, sobretot als mitjans de comunicació, sobre la realitat dels sense sostre i les accions que es duen a terme.

 


Club EMAS.

És una associació privada, sense afany de lucre, formada per empreses i altres organitzacions de diferents sectors i dimensions que tenim en comú la nostra voluntat de millora ambiental.

Les empreses i organitzacions que formem part del Club EMAS ens caracteritzem pel nostre esforç voluntari en defensa del medi ambient més enllà del compliment de la legislació ambiental.

L’objectiu general del Club EMAS és promoure i vetllar per la millora contínua del comportament ambiental de les organitzacions i de la societat en general així com la defensa dels interessos comuns de les organitzacions associades, en relació a la seva participació al sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS).


 

 

Agenda 21

Fundació Engrunes formem part de la Xarxa de l’Agenda 21 de Barcelona.

El 9 de juliol de 2002 Barcelona va aprovar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat - Agenda 21 de Barcelona, com a culminació de quatre anys de treball intens per diagnosticar, fer propostes i construir consens sobre els principals objectius que hem d’assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible. Una ciutat que vol ser eficient i racional en l’ús dels recursos i solidària en la distribució dels beneficis.

El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat ha estat establert col·lectivament, sota el lideratge del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, i a través d’un procés de participació obert a tota la ciutadania.

L’Acció 21, actualment la protagonitzem més de 430 entitats, empreses i institucions de tot tipus. Amb la signatura del compromís, hem assumit la nostra responsabilitat en la construcció d’una Barcelona més sostenible i acceptem contribuir-hi, cadascú des del seu àmbit.

Una de les qualitats de l’Acció 21 és la sinergia que es deriva de la Xarxa d’Actors signants, que possibilita l’intercanvi d’informació, experiències, recursos i el plantejament de projectes en cooperació.


 

 

Charter de la diversitat

L’increment de la diversitat és el gran canvi social del segle XXI. Avui en dia, cap col·lectiu humà pot donar l’esquena a evidències com la consolidació de la dona en el mercat de treball, l’increment de la població immigrant, l’ampliació del ventall de cultures, estils de vida personal o les diferencies d’orientació sexual. En aquest context, la direcció de persones en les organitzacions ha de trencar amb la noció, subjacent en moltes pràctiques tradicionals, de que la comunitat de persones que treballen a l’organització constitueix una categoria homogènia, indiferenciada. Per el contrari, hem d’assumir que les plantilles es componen de individus molt diferents en habilitats personals, així com en altres factors demogràfics, culturals i socials. Es fa més probable, per tant, la interacció entre treballadors amb necessitats, actituds, valors, motivacions i potencials de contribució molt diferents.

Fundació Engrunes som signataris del Charter de la Diversitat respecten les normatives vigents en matèria d’igualtat d’oportunitats i anti-discriminació, i assumint els següents principis bàsics:

  • Sensibilitzar: els principis d’igualtat d’oportunitats i de respecte a la diversitat han de ser inclosos als valors de la empresa i ser difosos entre els empleats.
  • Avançar en la construcció d’una plantilla diversa: l’empresa ha de fomentar la integració de persones amb perfils diversos (independentment del seu gènere, orientació sexual, raça, nacionalitat, procedència ètnica, religió, creences, edat, discapacitat, etc.).
  • Promoure la inclusió: La integració ha de ser efectiva, evitant qualsevol tipus de discriminació (directa o indirecta) en el treball.
  • Considerar la diversitat en totes les polítiques de direcció de las persones: la gestió de la diversitat no ha de ser una pràctica de recursos humans més, sino un factor transversal, que es trobi en la base de totes les decisions que es prenguin en aquest àmbit.
  • Promoure la conciliació a través d’un equilibri en els temps de treball, família i oci: les organitzacions han d’establir mecanismes que permetin l’harmonització de la vida laboral amb la vida familiar i personal de tots els treballadors.
  • Reconèixer la diversitat dels clients: les organitzacions han de conèixer el perfil dels clients, reconeixent que la seva diversitat també es una font d’innovació i desenvolupament.
  • Estendre i comunicar el compromís cap als empleats: el compromís que l’organització adquireix en ser signatària del Charter de la Diversitat ha de ser compartit transversalment por tota l’empresa.
  • Estendre i comunicar el compromís a les empreses proveïdores: convidant-les a unir-se a la comunitat d’empreses que a Espanya s’adhereixen al compromís voluntari que promouen el Charter.
  • Estendre i comunicar aquest compromís a les administracions, organitzacions empresarials, sindicats, i la resta d’agents socials.
  • Reflectir les activitats de recolzament a la no discriminació, així com els resultats que es van obtenint de la posada en pràctica de les polítiques de diversitat en la memòria anual de l’empresa.

 

Comissió de Rehabilitació i Manteniment d'Edificis

La Comissió de Rehabilitació i Manteniment d'edificis de Catalunya (RiMe) és una iniciativa conjunta del gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques i la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya destinada a promoure la qualitat en aquesta especialitat de la Construcció.

L'objectiu principal de la comissió és donar una adequada resposta a les demandes dels clients en el terreny de la qualitat i la garantia, preparar-se pel creixement que aquesta activitat tindrà en el futur proper i presentar les seves propostes per afavorir aquest tipus d'activitat constructora que revitalitza les ciutats i viles, i millora el confort i la sostenibilitat dels habitatges.

La Rime fomenta la especialització i l'excel·lència de les empreses en aquesta activitat.

Cada dos mesos s'organitzen els "esmorzars de rehabilitació" que s'han consolidat com una nova via de diàleg entre la comissió i institucions vinculades al sector de la rehabilitació. En aquestes trobades es tracten aspectes de l'actualitat del sector, subvencions per la protecció i millora del paisatge urbà, etc.

A la Comissió RiMe s'hi han adherit més d'un centenar d'empreses afiliades al Gremi de Constructors i d'Obres de Barcelona i Comarques i/o a la Càmara Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, i han començat a desenvolupar les seves funcions quatre grups de treball:

  • Aspectes tècnics de la Rehabilitació. Plecs de clàusules.
  • La gestió del procés de Rehabilitació. Informació sobre plans i ajuts a la rehabilitació a Catalunya.
  • Aspectes legals: Preparació de contractes tipus per obres de rehabilitació.
  • Els plans de manteniment.

 

Xarxa Inserció Sociolaboral de Nou Barris (XIS9B)

L'objectiu de la Xarxa és promoure la incorporació al món laboral de persones amb especials dificultats per accedir-hi, persones amb condicionaments socials, econòmics, psicològics o familiars que impedeixen o dificulten de manera persistent el seu accés a una feina.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu, la Xarxa ha constituït un espai on compartir coneixements, identificar necessitats, coordinar accions i optimitzar recursos per a la inclusió sociolaboral:

  • Compartir coneixements i informacions sobre mesures adreçades a millorar l'ocupabilitat de col·lectius de persones en risc d'exclusió sociolaboral, així com experiències d'accions innovadores i bones pràctiques.
  • Identificar les necessitats ocupacionals i/o formatives de les persones en risc d'exclusió sociolaboral de Nou Barris.
  • Coordinar les accions que duen a terme els diferents actors que treballen en l'àmbit de la inserció sociolaboral a Nou Barris.
  • Optimitzar els recursos ocupacionals i formatius disponibles a través de la integració dels circuits d'atenció i derivació.

Aquesta xarxa aplega diferents entitats, administracions i empreses que treballen al territori de Nou Barris per afavorir la integració en el mercat de treball de persones en risc d'exclusió social i laboral.


 

Programa LÀBORA

El Programa Làbora treballa per al foment de l’ocupació i, apropa a les persones en situació de vulnerabilitat al mercat laboral. El projecte, facilita que empreses i entitats tinguin accés a una borsa de candidatures on, ben segur, hi trobaran la persona que millor s’ajusta a les seves necessitats de contractació laboral. La orientació, la formació i l’acompanyament que es fa de cada persona, sempre seguint els criteris d’ocupació per competències, són la garantia del seu èxit. El Làbora vincula l’empresa a un programa amb compromís i responsabilitat social que afavoreix la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania.
 


Roba Amiga Cooperativa

La Cooperativa Roba Amiga està format en l'actualitat per les següents empreses d'inserció: ADAD-L'Encant, Andròmines, Engrunes, Formació i Treball, Recibaix, Solidança, i Tapís. Té per objectiu modernitzar el sector en termes d'eficiència i rendibilitat, fent el procés de gestió de la roba de segona mà a Catalunya més eficient, per reduir al màxim els residus tèxtils a través d'un model que promogui la inserció de persones en situació o amb risc d'exclusió social.